Nosotros

* No sé si seria molt agosarat,
dir-te que t’estimo,
però m’agrada corre riscos,
i, a vegades, caure no està tant malament.

Ja em perdonaràs ,
si t’ofenc amb els meus versos,
però a mi m’ofeguen,
i em maten, si no els trec.

Creu-me, sé del que parlo,
per molt que a vegades sembli foll,
i no és que no ho sigui, al contrari,
tant sols és que a vegades torno sol.

I a més, diguem, qui és el boig,
que parla malament de la follia?
Si tothom que diu no ser-ho,
és torna esclau de tothom.

Només el boig planta cara,
i és només ell qui s’atreveix a agafar altres camins.
Que vagi sol, no el manca de certesa.
Que vagi sol, no diu que no arribi al final del camí.

I permet-me dir-te, també,
amb tota la follia que de cop m’envolta,
que si t’estimo no és perquè sigui foll,
és perquè tu em dones la follia.
És perquè tu, em dones amor.